diumenge, 10 de maig de 2015

UN DIA DE MAIG A MONTPEDRÓS

El divendres, 8 de maig, els nois i noies de 5è de primària vam fer una caminada fins al cim de Montpedrós. El dia era gairebé estival. Arreu vessaven colors i raigs de sol.


UN RETALL DE PRIMAVERA A LES MANS
L'Arnau somriu.
A la mà, l'Álex hi duu una flor de ginesta.



LA GINESTA

Flametes de sol lluen a la branques de les ginesteres.



PREPARATS PER A GRIMPAR
El Pablo està més preocupat que si hagués de jugar una partida d'escacs amb la Sandra.
El Martí prefereix no mirar l'arriscada escalada.
Només el Pol porta pintada l'alegria a la cara. Sembla pensar "en cas de caiguda no baixarem més avall del terra".


UNA NENA ENTRE LÍQUENS
La Laura, amb el seu somrís primaveral, emergeix d'entre les roques plenes de líquens.

UN ESPELEÒLEG A LA "GUARDIOLA"
Després de més de 60 segons dins la cova, el Guillem és rescatat.
L'aventura ha tingut un desenllaç feliç.
Diuen alguns que a dins les roques hi havia un "gnom" que explicava acudits.
Al Guillem li han fet molta gràcia.



LA NÚRIA RIALLERA
Al vessant sud de la muntanya, és a dir, a la banda de solana, la Núria és banyada pel sol.
La noia, riallera i polida, es neteja les mans. També ha entrat a la casa dels "gnoms".

Heu de saber que els "gnoms" viuen sota terra i no són massa nets.
Al fons de la foto es veu una urbanització de Santa Coloma de Cervelló.
Paisatge humanitzat, oi?

UNA ATZAVARA

Això és una atzavara. Creix en llocs de molt de sol. És originària de Mèxic.
Curiositat: només floreix una vegada a la vida.
La Lina, amant de la natura, us pot explicar més coses


HEM FET EL CIM!

Hem arribat al cim de Montpedrós.
Alçada: 348 metres. No és l'Everest, però... és una fracció d'Everest.

Déu n'hi do, estem cansades i l'ombra s'agraeix.
L'Andrea, la Claudia i la Carla s'han quedat sense banc.
No importa, el terra és ample i gran, i només té una pega: deixa el cul brut.




ÉS HORA D'ESMORZAR



La Paula i la Judit tenen tanta gana que, amb els dits, asseguren que esmorzarien dues vegades.
Laia, recull el paper del terra!


FEM PINYA



Unes nenes de cinquè "fan pinya" sota un pi.
(És evident que els pins fan pinyes.)
La Lourdes no té nas ni boca i la Laura Soto només té cap.
-No te'n vagis, Àgata -diu la Carla-. El bosc és molt perillós!


XERPES SOTA L'OMBRA



Els "xerpes" són uns habitants del Nepal que fan de guies als alpinistes que pugen a l'Himàlaia.
Sense ells és impossible arribar als cims de vuit mil metres.
Aquests "xerpes"no parlaven el tibetà, sinó el català.
Les "xerpes" Isabel i Lina estan radiants. El "xerpes" Josep i Domin somriuen.
El "xerpa" Climent està "blocabadat"
i el cos del "xerpa" Toni" és paral·lel al tronc del pi.
El cel és blavíssim i l'aire refrescant.
Gràcies, Clara Prats, per fer-nos aquesta foto.


GRAVATS PREHISTÒRICS




Els gravats d'aquesta roca són fascinants.

És possible que es tracti d'un veritable monument megalític.
Aquí podeu veure la forma d'un cargol.
Els habitants prehistòrics d'aquesta zona -els ibers-  ja devien cantar la cançó del "Cargol treu banya".


LA TORRASSA


La Torrassa o Torratxa era una torre de guaita de l'Edat Mitjana.
Actualment només en queden les restes.
(Fins i tot anant d'excursió a Sant Antoni hi surten les operacions.)


UN ENSURT


Sabeu qui és?
És el pobre Máximo que va una mica coix. Sort que la Lina l'acompanya!
Baixant de Sant Antoni ha caigut pel camí, estirat com un sac.
Un crit dolorós ha envaït el boscam. Els esquirols i els ocells s'han espantat,
i els porcs senglars han fugit de la comarca cames ajudeu-me.
Però el sant de l'ermita ha fet el miracle.
I aquí teniu el Maxi convertit en un noi molt valent.


LES PRIMERES DE LA CUA


-Elis, elis -diuen l'Àgata i l'Alexandra- nosaltres som les primeres començant per la cua!
Darrere d'elles només hi queden els gats i els gossos... ah! i un "senyal de trànsit".


DESINCRONITZACIÓ TOTAL


Un alumne ja menja. Bon profit, Sergio!
El Guillem té més set que gana.
El Dani sembla que busqui bolets dins la bossa del dinar.
I l'Aran imita l'estàtua d'algun pensador famós.
(Les males llengües diuen que no aconseguiran mai fer natació sincronitzada.)


SENSE ESTOVALLES


Sobre la mateixa pinassa han parat la taula.
És hora de compartir el menjar. Els aspectes formals no interessen.
El Martí i l'Edu agraeixen la instantània.
El Yeray, el Jon i l'Eloy fan cara d'estranyats.
Semblen que no hagin vist mai una càmera fotogràfica.


AMB ESTOVALLES


Nois, heu d'aprendre d'aquestes noies.
La Paula i l'Alexandra estan contentes perquè ja tenen dos anys. Felicitats!


 I MÉS ESTOVALLES

La Gisela és a punt d'adormir-se sobre un plat de patates de xurreria.
En canvi, la Raquel i la Sandra, molt serioses, pensen en el sudoku del mes de juny.


LES NOIES I LES MALICIOSES FORMIGUES


La qüestió és no embrutar-se el glutis.
Les Clares i l'Helena no toquen ni de peus a terra. Semblen aus.
La veritat és que tenen por d'unes malignes formigues.
La Laura, l'Andrea, la Carla, l'Àgata i la "mimosa" Marta els fan companyia.
-No tingueu por. Ni que fossin lleons empetitits!
Bon profit a totes!
A les diminutes formigues, també!


DUES PRINCESES


Aquestes dues noies semblen dues princeses assegudes en els seus trons.
La Laura sembla la Lucy de les Cròniques de Nàrnia:
-El cap em diu que si trobem un armari pel carrer i hi entrem, arribarem, en un tres i no res, a la casa de colònies de Santa Maria del Roure. Oi, que és una idea brillant?
L'Alba, en canvi, no ho veu tan clar, per això pensa que és millor cruspir-se els macarrons que li ha fet la mama.



FUTBOLISTES I ESPECTADORS


Tots els companys i companyes que no surten en aquest reportatge busqueu-los en aquest parc.
La propera vegada us assegurem que els perseguirem fins a fotocopiar-los la cara.