I CAMPIONAT D'ESCACS (CONTE)
Un dia de desembre, unes peces d'escacs, avorrides de viure dins d'una capsa, van cridar els nens i nenes de cinquè: "Podem jugar amb vosaltres?"
Els nens i nenes, contentíssims de tenir unes amigues tan singulars, les van agafar, curosament, i les dugueren sobre un tauler arlequinat. Un cop allà van ensenyar-los com s'havien de moure. Les peces aprengueren els precisos i geomètrics moviments amb gran facilitat. Ben aviat la bella dansa de les peces es va estendre per damunt de les seixanta-quatre caselles de l'escaquer.
I així va néixer el I Campionat d'Escacs.
I conte contat, conte acabat en escac i mat.
UNA ABRAÇADA DE GERMANOR
Tots estan contents. La tensió de les finals ja ha passat. Els quatre escaquistes -Albert, Guillem, Daniel i Pedro- s'abracen. Aquest és el millor premi: l'amistat.
Escac i mat a les baralles!
I els àngels del cel de Nadal tornen a cantar:
Pau a la humanitat que Déu estima.
QUATRE PARTIDES DRAMÀTIQUES
L'Albert, molt seriós, va necessitar quatre partides per proclamar-se campió. En Guillem somriu: "les seves obertures italianes" no li van donar el resultat que esperava. Millor deu ser fer queixalades a una pizza romana.
En Pau es mossega les ungles pel nerviosisme o es llepa els dits? Nosaltres preferim que es llepi els dits. Renoi, i que n'arriben a ser de dolces, les peces d'escacs!
UNES JUGADORES I UNS JUGADORS EXCEL·LENTS
La Marina i la Maribel són també unes grans jugadores. El seu somriure i la seva alegria valen més que un miler de dames.
L'Albert s'acosta a l'Ammar per comunicar-li telepàticament els poders d'Anand o de Fischer.
Al fons de l'aula, a l'esquerra, veiem el clatell de l'Íker. No és un clatell d'un nen qualsevol; és el clatell d'un altre saberut escaquista.
A l'altra banda, podem veure en Pau i en Ferran que disputen un interessant matx.
No et despistis, Pau! En Ferran en sap un niu!
DOS ESCAQUISTES I DUES LLENGÜES
L'Arnau confia en la seva victòria (dit i llengüeta semblen confirmar-ho). No veu, però, que el rei negre, ben aviat, se li "menjarà" la dama.
Per contra, l'espectador Antonio ens ensenya la llengua per dir-nos que ell no "ha menjat res". Ni tan sols ha llepat un bocí de peó. I si no, que li registrin la boca.
En Marc no vol que el gat se li mengi la llengua, per això té la boca ben tancada. Malgrat que les seves peces viuen una situació difícil, els ulls desprenen l'alegria d'una victòria.
INVENTIVA I CREATIVITAT
L'Aina, la Marta i en Víctor -allunyats de la galàxia dels escacs- dissenyen una casa de paper per a la Blancaneu i els seus set nans. ¿O potser és per a la dama blanca de l'Arnau que és a punt de tocar el dos del tauler? Sigui com sigui, els tres inventors pensen "patentar" la casa i presentar-la davant del cap de govern de l'aula: en Manel.
