És hora d'escoltar les normes del joc.
A la Clara li sembla divertit, aquest joc; a la Laia, potser un pèl seriós.
La Gisela ens mira feliç. La resta de companys estan bocabadats.
Si us hi fixeu bé, la Judit i la Gisela projecten ombres lluminoses. Increïble.
ELS REIS DE LES BALDUFES
No són el rei d'Espanya ni el rei de Bèlgica, però són els veritables reis de les baldufes.
Els Pols exhibeixen els seus malabarismes. Tot un art!
NENES I GALETES
És hora de berenar.
Gisela, Sandra, Laura i "Maries".
On són les "Maries"?
Les "Maries" són les galetes.
CONCENTRACIÓ I DISTRACCIÓ
Concentració vital; el joc no permet distraccions, oi?
-Andrea, no caiguis!
La Carla i l'Arnau, ben distrets, somriuen cofois. Fins i tot, podrien sortir a la portada de la revista "Hola", com els famosos.
PEUS EN REMULL, COM ELS CIGRONS
L'Aran i el Martí es remullen els peus amb l'aigua fresqueta de La Foradada.
Que bé que s'hi està! -diuen els seus peus-, semblem cigrons!
Els cigrons, abans de coure'ls, també se'ls posa amb aigua perquè s'estovin.
INCREÏBLE
L'acròbata Clara Clement, enfilada dalt d'un arbre, demostra les seves habilitats.
Com podeu comprovar, la noia desafia la llei de la gravetat.
Segons Newton, els seus cabells d'or li haurien de caure de manera vertical i, en canvi, sembla que els tingui enganxats a la galta.
En sabeu l'explicació? (La Marta, que no rellisca, us pot donar una pista que no despista.)
UNA SIRENA I UNA NENA
La Clara Prats ho portava molt amagat, això de ser sirena. Però a la fi ho va descobrir tothom.
Quan tots els companys xipollejaven i només es mullaven els peus fins al turmell, la Clara es va llançar a l'aigua, de tal manera que, per un moment, només li vam veure el cap.
-La Clara Prats és una sirena! -van exclamar tots els nens i nens.
-Toni, ta filla és una sirena de veritat!
I el Toni no sabia si fer-se el despistat mirant les sabatilles i els mitjonets de la riba, o obrir la boca i exclamar: "és una sirena de bo de bo!".
L'Andrea no va voler perdre l'oportunitat de fotografiar-se al costat d'una veritable noia d'aigua.
(Hi ha alguns que afirmen que el Pol Robert també és un "sireno".)
Realment, el lloc s'ho val. Perquè l'indret té un aire màgic.
Que n'arriba a ser d'encisador, aquest gorg envoltat de roca i el salt de l'aigua!
¿Què hauria passat si hi haguéssim anat a la nit, i amb lluna plena?
Sirenes, nenes-fades, bruixots, nens-llop, unicorns, centaures...?
La Claudia i la Gisela somriuen. L'alegria sempre fa somriure.
No s'han adonat, però, que l'aigua fresqueta s'ha menjat els seus peuets.
No hi fa res! La terra primaveral del camí de pujada els regalarà uns peus totalment nous.
PERIODISTA ESPORTIU
Fa un dia esplèndid. Cel blau, sol groc, aire verd, camp tacat d'ombres i llum...
Les graderies són plenes d'insectes i d'ocells.
El terreny de joc, enrajolat, està en perfectes condicions.
El partit de futbol ja ha començat.
La Clara Clement no sap si és jugadora, àrbitre o una nova monitora de la casa de colònies.
De moment, no hi ha gols.
Ens informa, el nostre periodista i gran escaquista Joel Navarro.
(Estem segurs que si en Joel descobreix enmig de les herbes una bella dama, reis i cavalls, deixarà d'informar-nos immediatament.)
LA ISABEL I LES PENYORES PER A LES SENYORES
Les noies han perdut el fulard.
Com ha estat? Ningú no ho sap.
Si el volen recuperar, penyores han de pagar.
La Isabel els explica de manera detallada què han de fer.
La Judit Puertas comença a agafar mal de panxa.
A l'Àgata, això no li fa gens de gràcia. El cordó vermell deu ser per lligar-se als arbres i així no sortir.
L'Áurea, contenta com un gínjol, vol ser la primera.
PORTADA EXITOSA
El nou grup musical NOESTEMCANSADES ha tret el seu primer disc. Heus aquí aquesta magnífica portada.
Les set noies que componen el grup, Clara, Carla, Laura, Raquel, Andrea, Marta i Alba, esperen aconseguir molt d'èxit amb les seves cançons.
El disc sortirà a la venda abans de l'estiu i es titula ROCA FORADADA, COLÒNIA ESTIMADA.
Els fans del nou grup desitgen amb bogeria tenir a les seves mans aquest primer treball discogràfic. És una sort poder gaudir d'aquesta sensacional portada.
La darrera cançó de l'àlbum és una versió original de la popular melodia "És l'hora dels adéus".
ADÉU, SANTA MARIA DEL ROURE!
ET PORTAREM SEMPRE A DINS DEL COR!