dijous, 31 de desembre de 2015

ANEM TOTS CAP A BETLEM

Ja tenim aquí les esperades fotografies dels artistes de 5è, que ens van representar els pastorets del Col·legi Sant Vicenç: Anem tots cap a Betlem.

Bones festes a tothom!

diumenge, 13 de desembre de 2015

ESCACS 04

MAT DEL PASTOR

Dedicat a tots els nens i nenes que han après a jugar a escacs.

Intenta memoritzar aquestes jugades, sobretot perquè no te les facin.
Recorda que el mat del pastor és segurament el més conegut de tots els mats.

I ara que és temps de pastorets, mireu com un àngel dama fa caure de cul a terra el dimoni de rei.

1. e4, e5
2. Ac4, Cc6
3. Df3?, Ac5??
4. ...

I les blanques guanyen.
La dama us diu a tots: Bon Nadal!

Per què creus que la jugada 3. Df3 no és bona?




dimarts, 1 de desembre de 2015

ESCACS 03

PARTIDA ERRADA
La dama blanca, a la tercera jugada, destorba l'alfil de la columna f, (f de fatal), però les blanques guanyen. Les negres (n de nefast) ho fan pitjor (p de patafi).

1. e4, c6
2. Cc3, d5
3. De2?, dxe4
4. Cxe4, Cd7??
5. ...............

Què significa "nefast"?

Què és un "patafi"?

Quina peça ha estat "clavada"? (Clavada amb c de clau.)



dimecres, 25 de novembre de 2015

ESCACS ELEMENTALS

PARTIDA 1
Mat del lleó o del tanoca

1. f3? , e5
2. g4??, ............


PARTID 2
Peça tocada, peça jugada!
Les negres van tocar el rei i...

1. e4, e5
2. Dh5, Re7??
3. ...............



PARTIDA 3
Error colosal. Les mateixes peces negres tanquen el seu rei.
-Majestat, oi que us protegim bé? -diuen els súbdits.
-Una mica massa -diu el rei-. No puc ni fer un badall.

1. Cc3, e5
2. e4, Ce7?
3. Cd5?, g6??
4. .................





dilluns, 16 de novembre de 2015

PARTIDA ANY 1924

AU, JUGA I RESPON

Gibaud - Lazard
París, 1924
1. d4
2. Cd2
3. dxe5
4. h3
5. Aband.
Cf6
e5
Cg4
Ce3

1. Per què creus que a la cinquena jugada les blanques abandonen?

2. Si continua la partida i les blanques fan 5. fxe3, quina serà la resposta de les negres? Tot seguit anota les jugades.


5. fxe3, ....................

6. .................., ..........................

I aquí s'acaba la història.
                               

dijous, 29 d’octubre de 2015

VIDES PLENES DE DÉU -04

SANT FRANCESC D'ASSÍS

Escolteu aquest bonic cant.





Germà Sol, germana Lluna



VIDES PLENES DE DÉU -03

DAVID

  1. Explica a què es dedicava David abans de ser escollit com a rei d'Israel?
  2. Narra breument la història de David i Goliat.
  3. Comenta breument la relació entre el rei Saül i el jove David.
  4. Qui va ungir David com a nou rei d'Israel?
  5. Què són els salms?

Escolta el Salm 23: El Senyor és el meu pastor.




Aquesta és la primera part de la història de David i Goliat.

diumenge, 25 d’octubre de 2015

VIDES PLENES DE DÉU -02

JOSEP

  1. Construeix un petit arbre genealògic des d'Abraham fins a Josep.
  2. Explica el somni de les "garbes".
  3. Josep és venut pels seus germans.
  4. Josep a Egipte.
  5. Josep interpreta els somnis del faraó. (Narra els somnis).
  6. Judà intercedeix per Benjamí.
  7. Josep perdona els seus germans.

Aquí teniu aquesta bella història. Gaudiu-ne.


dimecres, 21 d’octubre de 2015

VIDES PLENES DE DÉU -01

ABRAHAM

  1. Qui era Abraham?
  2. Quines dues coses li va prometre Déu a Abraham?
  3. Significat del nom d'Abraham.
  4. Significat del nom d'Isaac.
  5. Nom de la mare d'Isaac.
  6. Narra breument el sacrifici d'Isaac.
  7. Nom del lloc on Abraham anava a sacrificar el seu fill. (En aquest lloc, posteriorment, s'edificaria el temple de Jerusalem.)



dimarts, 6 d’octubre de 2015

My life in Sant Vicenç

Here you can see some pictures about the work that students from 5thA are doing!
They're writing about their lifes, hobbies and family. They're working hard but enjoying it!!







dijous, 25 de juny de 2015

SANTA MARIA DEL ROURE, 2015

A tots els nens i nenes de 5è,
ara que l'estiu descriu adéus.

EL NOSTRE PALAU

Aquesta és la nostra casa de colònies. Envoltada de verd i de blau.
Aquí vam gaudir d'uns dies molt bonics. Quants records!


QÜESTIÓ DE DITS

Pol Robert i Pol Boltà: 1 dit + 2 dits = 3 dies de colònies.

Pablo: Visca, en aquesta casa hi dormirem dues nits! I a la festa de finals de curs, tocaré la guitarra elèctrica amb aquests dits, i després tindrem dos mesos de vacances!

Marc: Tinc un dit trencat. És broma, poma!

Guillem: He guanyat dues partides d'escacs! I ara em menjaré una "torre" de xocolata.

Dani: Sóc una brúixola. Amb un dit assenyalo el nord, i amb l'altre el cap del Pablo.



CONTRASTOS

L'Àgata sembla l'estàtua de la Llibertat. El seu braç enlairat esborra fins i tot la Clara Clement.
La Paula experimenta una felicitat moderada; no creiem que somiï problemes de matemàtiques.
El contrast de la foto va a càrrec del germans Máximo i Áurea. La seva seriositat no la comparteixen ni la Carla, ni l'Helena, ni la Laura.


TALLER DEL VÍMET

El vímet és una branca prima, llarga i flexible de la vimetera que es fa servir per a fer recipients. 
Ai, que costa començar!

ALEGRIA

Sabeu la cançoneta de "Nou pometes té el pomer"? Doncs la Claudia i la Judit són a punt de cantar  "Nou branquetes té la vimetera". 
El vímet ens regala paciència i ens encomana alegria.

EL CISTELLET

L'Alba està contenta amb la seva obra d'art.
El cistellet creix. Tres orenetes hi volen entrar.

TREBALLADORA

La treballadora Lourdes sembla pensar "ho faig bé?" I tant!

APUNTS

La monitora ens ha proposat una feina. L'Izan s'ho pensa. És important reflexionar abans de començar a treballar. El que no va bé és reflexionar tot el dia.

PEUS EN REMULL

Després de caminar una estoneta, hem arribat a la cascada de La Foradada. L'aigua ens fa passar la calor. La Lina també es remulla. El Pol Robert s'ha mullat el cap i tot.

AIGUA TÈRBOLA I UNA PREGUNTA

De tant passejar-nos per l'aigua, hem canviat la transparència de cristall del seu estat inicial pel color brut del fang.
El Dani (part superior dreta) aixeca el braç per fer una pregunta: "Hi ha cocodrils en aquest riu? És que si n'hi ha, jo els caço tots i me'ls emporto a la classe. La Lina em pujarà la nota de Naturals".


UN JOC SOTA L'OMBRA DELS ARBRES

És hora d'escoltar les normes del joc.
A la Clara li sembla divertit, aquest joc; a la Laia, potser un pèl seriós.
La Gisela ens mira feliç. La resta de companys estan bocabadats.
Si us hi fixeu bé, la Judit i la Gisela projecten ombres lluminoses. Increïble.

ELS REIS DE LES BALDUFES

No són el rei d'Espanya ni el rei de Bèlgica, però són els veritables reis de les baldufes.
Els Pols exhibeixen els seus malabarismes. Tot un art!

NENES I GALETES

És hora de berenar.
Gisela, Sandra, Laura i "Maries". 
On són les "Maries"?
Les "Maries" són les galetes.


CONCENTRACIÓ I DISTRACCIÓ

Concentració vital; el joc no permet distraccions, oi?
-Andrea, no caiguis!
La Carla i l'Arnau, ben distrets, somriuen cofois. Fins i tot, podrien sortir a la portada de la revista "Hola", com els famosos.




PEUS EN REMULL, COM ELS CIGRONS

L'Aran i el Martí es remullen els peus amb l'aigua fresqueta de La Foradada.
Que bé que s'hi està! -diuen els seus peus-, semblem cigrons!
Els cigrons, abans de coure'ls, també se'ls posa amb aigua perquè s'estovin.


INCREÏBLE

L'acròbata Clara Clement, enfilada dalt d'un arbre, demostra les seves habilitats.
Com podeu comprovar, la noia desafia la llei de la gravetat.
Segons Newton, els seus cabells d'or li haurien de caure de manera vertical i, en canvi, sembla que els tingui enganxats a la galta.
En sabeu l'explicació? (La Marta, que no rellisca, us pot donar una pista que no despista.)


UNA SIRENA I UNA NENA

La Clara Prats ho portava molt amagat, això de ser sirena. Però a la fi ho va descobrir tothom.
Quan tots els companys xipollejaven i només es mullaven els peus fins al turmell, la Clara es va llançar a l'aigua, de tal manera que, per un moment, només li vam veure el cap.
-La Clara Prats és una sirena! -van exclamar tots els nens i nens.
-Toni, ta filla és una sirena de veritat!
I el Toni no sabia si fer-se el despistat mirant les sabatilles i els mitjonets de la riba, o obrir la boca i exclamar: "és una sirena de bo de bo!".

L'Andrea no va voler perdre l'oportunitat de fotografiar-se al costat d'una veritable noia d'aigua.
(Hi ha alguns que afirmen que el Pol Robert també és un "sireno".)

Realment, el lloc s'ho val. Perquè l'indret té un aire màgic.
Que n'arriba a ser d'encisador, aquest gorg envoltat de roca i el salt de l'aigua!

¿Què hauria passat si hi haguéssim anat a la nit, i amb lluna plena?
Sirenes, nenes-fades, bruixots, nens-llop, unicorns, centaures...?


PEUS NOUS

La Claudia i la Gisela somriuen. L'alegria sempre fa somriure.

No s'han adonat, però, que l'aigua fresqueta s'ha menjat els seus peuets.
No hi fa res! La terra primaveral del camí de pujada els regalarà uns peus totalment nous.


PERIODISTA ESPORTIU

Fa un dia esplèndid. Cel blau, sol groc, aire verd, camp tacat d'ombres i llum...
Les graderies són plenes d'insectes i d'ocells.
El terreny de joc, enrajolat, està en perfectes condicions.
El partit de futbol ja ha començat.
La Clara Clement no sap si és jugadora, àrbitre o una nova monitora de la casa de colònies.

De moment, no hi ha gols.
Ens informa, el nostre periodista i gran escaquista Joel Navarro.

(Estem segurs que si en Joel descobreix enmig de les herbes una bella dama, reis i cavalls, deixarà d'informar-nos immediatament.)



LA ISABEL I LES PENYORES PER A LES SENYORES

Les noies han perdut el fulard.
Com ha estat? Ningú no ho sap.
Si el volen recuperar, penyores han de pagar.

La Isabel els explica de manera detallada què han de fer.
La Judit Puertas comença a agafar mal de panxa. 
A l'Àgata, això no li fa gens de gràcia. El cordó vermell deu ser per lligar-se als arbres i així no sortir.
L'Áurea, contenta com un gínjol, vol ser la primera.

ELS DOS AMICS



PORTADA EXITOSA

El nou grup musical NOESTEMCANSADES ha tret el seu primer disc. Heus aquí  aquesta magnífica portada.
Les set noies que componen el grup, Clara, Carla, Laura, Raquel, Andrea, Marta i Alba, esperen aconseguir molt d'èxit amb les seves cançons.
El disc sortirà a la venda abans de l'estiu i es titula ROCA FORADADA, COLÒNIA ESTIMADA.
Els fans del nou grup desitgen amb bogeria tenir a les seves mans aquest primer treball discogràfic. És una sort poder gaudir d'aquesta sensacional portada.

La darrera cançó de l'àlbum és una versió original de la popular melodia "És l'hora dels adéus".

ADÉU, SANTA MARIA DEL ROURE!
ET PORTAREM SEMPRE A DINS DEL COR!





diumenge, 10 de maig de 2015

UN DIA DE MAIG A MONTPEDRÓS

El divendres, 8 de maig, els nois i noies de 5è de primària vam fer una caminada fins al cim de Montpedrós. El dia era gairebé estival. Arreu vessaven colors i raigs de sol.


UN RETALL DE PRIMAVERA A LES MANS
L'Arnau somriu.
A la mà, l'Álex hi duu una flor de ginesta.



LA GINESTA

Flametes de sol lluen a la branques de les ginesteres.



PREPARATS PER A GRIMPAR
El Pablo està més preocupat que si hagués de jugar una partida d'escacs amb la Sandra.
El Martí prefereix no mirar l'arriscada escalada.
Només el Pol porta pintada l'alegria a la cara. Sembla pensar "en cas de caiguda no baixarem més avall del terra".


UNA NENA ENTRE LÍQUENS
La Laura, amb el seu somrís primaveral, emergeix d'entre les roques plenes de líquens.

UN ESPELEÒLEG A LA "GUARDIOLA"
Després de més de 60 segons dins la cova, el Guillem és rescatat.
L'aventura ha tingut un desenllaç feliç.
Diuen alguns que a dins les roques hi havia un "gnom" que explicava acudits.
Al Guillem li han fet molta gràcia.



LA NÚRIA RIALLERA
Al vessant sud de la muntanya, és a dir, a la banda de solana, la Núria és banyada pel sol.
La noia, riallera i polida, es neteja les mans. També ha entrat a la casa dels "gnoms".

Heu de saber que els "gnoms" viuen sota terra i no són massa nets.
Al fons de la foto es veu una urbanització de Santa Coloma de Cervelló.
Paisatge humanitzat, oi?

UNA ATZAVARA

Això és una atzavara. Creix en llocs de molt de sol. És originària de Mèxic.
Curiositat: només floreix una vegada a la vida.
La Lina, amant de la natura, us pot explicar més coses


HEM FET EL CIM!

Hem arribat al cim de Montpedrós.
Alçada: 348 metres. No és l'Everest, però... és una fracció d'Everest.

Déu n'hi do, estem cansades i l'ombra s'agraeix.
L'Andrea, la Claudia i la Carla s'han quedat sense banc.
No importa, el terra és ample i gran, i només té una pega: deixa el cul brut.




ÉS HORA D'ESMORZAR



La Paula i la Judit tenen tanta gana que, amb els dits, asseguren que esmorzarien dues vegades.
Laia, recull el paper del terra!


FEM PINYA



Unes nenes de cinquè "fan pinya" sota un pi.
(És evident que els pins fan pinyes.)
La Lourdes no té nas ni boca i la Laura Soto només té cap.
-No te'n vagis, Àgata -diu la Carla-. El bosc és molt perillós!


XERPES SOTA L'OMBRA



Els "xerpes" són uns habitants del Nepal que fan de guies als alpinistes que pugen a l'Himàlaia.
Sense ells és impossible arribar als cims de vuit mil metres.
Aquests "xerpes"no parlaven el tibetà, sinó el català.
Les "xerpes" Isabel i Lina estan radiants. El "xerpes" Josep i Domin somriuen.
El "xerpa" Climent està "blocabadat"
i el cos del "xerpa" Toni" és paral·lel al tronc del pi.
El cel és blavíssim i l'aire refrescant.
Gràcies, Clara Prats, per fer-nos aquesta foto.


GRAVATS PREHISTÒRICS




Els gravats d'aquesta roca són fascinants.

És possible que es tracti d'un veritable monument megalític.
Aquí podeu veure la forma d'un cargol.
Els habitants prehistòrics d'aquesta zona -els ibers-  ja devien cantar la cançó del "Cargol treu banya".


LA TORRASSA


La Torrassa o Torratxa era una torre de guaita de l'Edat Mitjana.
Actualment només en queden les restes.
(Fins i tot anant d'excursió a Sant Antoni hi surten les operacions.)


UN ENSURT


Sabeu qui és?
És el pobre Máximo que va una mica coix. Sort que la Lina l'acompanya!
Baixant de Sant Antoni ha caigut pel camí, estirat com un sac.
Un crit dolorós ha envaït el boscam. Els esquirols i els ocells s'han espantat,
i els porcs senglars han fugit de la comarca cames ajudeu-me.
Però el sant de l'ermita ha fet el miracle.
I aquí teniu el Maxi convertit en un noi molt valent.


LES PRIMERES DE LA CUA


-Elis, elis -diuen l'Àgata i l'Alexandra- nosaltres som les primeres començant per la cua!
Darrere d'elles només hi queden els gats i els gossos... ah! i un "senyal de trànsit".


DESINCRONITZACIÓ TOTAL


Un alumne ja menja. Bon profit, Sergio!
El Guillem té més set que gana.
El Dani sembla que busqui bolets dins la bossa del dinar.
I l'Aran imita l'estàtua d'algun pensador famós.
(Les males llengües diuen que no aconseguiran mai fer natació sincronitzada.)


SENSE ESTOVALLES


Sobre la mateixa pinassa han parat la taula.
És hora de compartir el menjar. Els aspectes formals no interessen.
El Martí i l'Edu agraeixen la instantània.
El Yeray, el Jon i l'Eloy fan cara d'estranyats.
Semblen que no hagin vist mai una càmera fotogràfica.


AMB ESTOVALLES


Nois, heu d'aprendre d'aquestes noies.
La Paula i l'Alexandra estan contentes perquè ja tenen dos anys. Felicitats!


 I MÉS ESTOVALLES

La Gisela és a punt d'adormir-se sobre un plat de patates de xurreria.
En canvi, la Raquel i la Sandra, molt serioses, pensen en el sudoku del mes de juny.


LES NOIES I LES MALICIOSES FORMIGUES


La qüestió és no embrutar-se el glutis.
Les Clares i l'Helena no toquen ni de peus a terra. Semblen aus.
La veritat és que tenen por d'unes malignes formigues.
La Laura, l'Andrea, la Carla, l'Àgata i la "mimosa" Marta els fan companyia.
-No tingueu por. Ni que fossin lleons empetitits!
Bon profit a totes!
A les diminutes formigues, també!


DUES PRINCESES


Aquestes dues noies semblen dues princeses assegudes en els seus trons.
La Laura sembla la Lucy de les Cròniques de Nàrnia:
-El cap em diu que si trobem un armari pel carrer i hi entrem, arribarem, en un tres i no res, a la casa de colònies de Santa Maria del Roure. Oi, que és una idea brillant?
L'Alba, en canvi, no ho veu tan clar, per això pensa que és millor cruspir-se els macarrons que li ha fet la mama.



FUTBOLISTES I ESPECTADORS


Tots els companys i companyes que no surten en aquest reportatge busqueu-los en aquest parc.
La propera vegada us assegurem que els perseguirem fins a fotocopiar-los la cara.