El llenyataire tenia una caseta humil al mig del bosc.
La Maria va alçar la vista cap al cel estrellat.
Demà jugarem un partit de futbol.
He ensenyat el meu dibuix a la meva cosina.
Li compraré un bon regal.
Dins de la capsa hi ha una frase que té totes aquestes peces i amb el mateix ordre.
C. Circumstancial de Temps + Subjecte + Verb + C. Directe + C. Indirecte
Escriu aquesta frase.
No tinc ni idea del regal. Toni, el dimarts tinc que parlar amb tu.
ResponEliminaPer a tenir idea d'un regal, primer s'ha d'obrir o potser n'hi ha prou a conèixer la persona que te'l fa.
EliminaDiu que l'oració comença amb un complement circumstancial de temps; així, doncs, la cosa és fàcil: ahir, demà, a la tarda, al migdia...
Després arribar el subjecte, és a dir, el protagonista de la pel·lícula; posem, per exemple, la Mar, el Martí, els pares...
Ara és l'hora del verb. Escull un verb "transitiu" qualsevol, és a dir, un verb que admeti complement directe. T'agrada el verb escriure?
Fixa't com ens ha quedat la frase, de moment:
Ahir la Mar va escriure...
Ara continua tu soleta que el mes de març ja ha arribat i comencen a florir els arbres.
Bon dilluns.
Si el saps, destapa el regal. Desitjo que no siguin cromos de futbolistes ni bicicletes de tres rodes.
ResponElimina"Abans-d'ahir l'Ana va fer un comentari al seu mestre".
I el seu mestre tutor li va contestar, és clar.