Comprens? Sí, oi? (IX)

Després d’haver sobreviscut a les sirenes, van passar entre dues roques, una de les quals, Escil·la, formava remolins i, l’altra, Caribdis, era un temible monstre de sis caps. Odisseu va fer passar el vaixell arran d’Escil·la, la menys perillosa. Tot i així, va perdre sis dels seus homes, devorats cadascun per un dels caps de Caribdis.
Esgotats de tant remar, Odisseu i els mariners van amarrar a l’illa del déu Sol per recuperar forces, i van menjar carn dels bous que hi havia per allà. Però el Sol, empipat pel robatori, va demanar a Zeus que els castigués. Zeus va enviar el llamp i va fer enfonsar el vaixell. Només Odisseu, que no havia menjat carn de bou, es va salvar.

Agafat a un tros de fusta i a la deriva, va arribar a la preciosa illa de la nimfa Calipso. En aquell lloc paradisíac, retingut per la nimfa, Odisseu va viure set anys. Era feliç, però alhora estava trist: enyorava Ítaca i la seva família.

Compadida pel dissortat heroi, Atena el va ajudar a tornar a casa. Però el furiós Posidó no pensava rendir-se en la seva revenja i li va fer passar una darrera prova: navegar dos dies i dues nits damunt d’un rai, enmig d’una terrible tempesta.

I finalment va arribar, mig mort, a les costes de Feàcia, on la princesa Nausica i el seu pare, amb una gran hospitalitat, li van proporcionar un vaixell, tresors i homes per tornar a casa.

Mentrestant, Penèlope, a qui tothom creia vídua, intentava deslliurar-se dels seus pretendents. Per allargar el moment d’haver-se de casar amb un d’ells, va dir que ho faria quan acabés el brodat que estava teixint. Però la reina desteixia a la nit el que havia brodat de dia. Així van passar els anys, fins que Odisseu va tornar a la seva enyorada Ítaca.

L’Odissea
Cavall Fort, núm. 1193/1194