UNES CARTES MOLT ESPECIALS!

El dia 29 de gener, vam celebrar el Dia Escolar de la No violència I la Pau, i el vam festejar tots junts al pati. A continuació, vam anar a la nostra classe a veure un vídeo en el qual s’explicava la situació d’uns nens refugiats que patien una guerra i havien de marxar del seu país. Ens va commoure tant que vam decidir escriure una carta perquè volíem saber més coses sobre la seva vida, donar-los ànims i, sobretot, dir-los que no perdessin mai l’esperança.

Tot seguit deixarem un recull de cartes escrites pels nens i nenes de 5è i 6è: 

Sant Vicenç dels Horts, 1 de febrer de 2016

Estimada Hala,

Som dues nenes de 5è del col·legi Sant Vicenç i ens diem Lucía i Laura.

El dia 29 de gener, vam veure un vídeo en el que sortia la teva història i ens va emocionar molt. Ens sap molt de greu que hagis passat per tot això.

A continuació et farem unes preguntes perquè volem saber més coses de la teva vida:

·                  Quina  és la teva situació actual?

·                  Segueixes vivint a Síria?

·                  Els teus germans i tu us heu separat?

·                  Tens l’esperança de sobreviure?

·                   T’agradaria viure a Europa?

Les nostres últimes paraules són per desitjar-te molta sort, esperança i fe en tu mateixa.

Una abraçada,

Laura i Lucía

                                                  

                                                     Sant  Vicenç dels Horts, 29 de gener de 2016

                                                                                                                         

Estimada Hala,

Hem vist el teu vídeo i ens ha fet molta pena, sobretot quan han dit que la teva mare havia mort i vas haver de fer-te gran a la força.

Moltes famílies, escoles, centres... estem col·laborant perquè persones com tu tornin a somriure i a ser felices. Esperem que s’acabi la guerra el més aviat possible i que trobin el teu pare perquè així t’ajudi amb els teus germans.

Et donem forces perquè segueixis endavant i que cap cosa se’t posi enmig del camí.

 Adéu i fins aviat,

JÚLIA MATAS I EVA LIZANA  5è  B

          Divendres, 29 de gener de 2016

Estimada Hala:

Ens diem Clara i Paula. Tenim 11 anys, com tu. Anem al Col·legi Sant Vicenç. Hem vist a través d’un vídeo la teva vida, i ens agradaria saber més.

Ens ha semblat una injustícia la situació que esteu vivint els sirians. Al mateix temps, ens ha donat molta tristesa. Nosaltres no seríem capaces de superar aquesta vida tan dura que portes.

Ara et farem unes quantes preguntes sobre la teva vida:

• Com et vas sentir quan la teva mare estava en el menjador i va caure la bomba?
• És difícil cuidar dels teus germans?
• Al tenir 11 anys, és difícil rentar la roba i fer el menjar?
• Vius en una casa o en un camp de refugiats?

Nosaltres volem que superis aquest repte que t’ha posat la vida. Des d’aquí a Catalunya, farem tot el possible per ajudar-te. Et desitgem que acabi la guerra i esperem que torni a canviar la teva vida a millor. Ànims, segueix així!!!

Bé, ara ens hem d’acomiadar i et desitgem molta sort!

PAULA SORIANO FELIPE

CLARA PRATS AYMERICH

6è A

                                                   Sant Vicenç dels Horts, 29 de gener

Hola Aslan!

Ens diem Gisela i Claudia i t’escrivim aquesta carta perquè volem saber més coses sobre tu.

En primer lloc us voldríem demanar perdó perquè ens sentim culpables per tot això que està passant a Síria.

Ens agradaria que contestessis a les següents preguntes:

1.    Com has estat capaç de superar tot el que t’ha passat?

2.   Per què t’emportes al teu gos de camí a Espanya?

3.   Com has pogut trobar menjar pel teu gos i per a tu?

4.   Com ha estat per a tu que, de cop i volta, el teu país estigui en guerra?

Ens agradaria molt que poguessis contestar aquestes preguntes que per a nosaltres són molt especials.

                                                         

                                                                                     Molts petons!

                                                                                     Gisela i Claudia

Sant Vicenç dels Horts, 3 de febrer de 2016

Estimada Hala,

Som unes alumnes de 5è A del col·legi Sant Vicenç de Sant Vicenç dels Horts. El divendres 29 de gener, els alumnes de cicle superior vam celebrar el dia ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU (DENIP). Una de les activitats que vam fer, va ser treballar el tema dels refugiats. La nostra tutora ens va posar uns vídeos, i així vam conèixer la teva història.

Hem estat pensant en el que vam veure, i s’ha de tenir molt de valor i responsabilitat per fer el que tu fas, creiem que nosaltres no ho podríem fer.

A continuació et volem fer unes preguntes :

-Encara estàs a Síria?

-Ja has trobat al teu pare?

-Hi ha gent que t’ajuda?

Esperem que t’arribi aquesta carta i desitgem que la teva situació millori.

Amb molt de carinyo!

Glòria i Marta   

                                

         

                                                Sant Vicenç dels Horts 29 de gener 2016

Estimada Hala,

Ens diem Carla i Gisel·la i estem molt commogudes per la teva història.

Avui és el dia de la Pau i volem que estiguis contenta i feliç. 

Tenim unes quantes preguntes per fer-te:

Encara vius a Síria?

T´agradaria vindre a España amb la teva família?

Esperem que la guerra s´acabi aviat i puguis tornar a la teva vida normal.

Nosaltres aquí  estarem esperant que tornis a ser feliç perquè si tu no ets feliç nosaltres tampoc.

                                                                      Adéu Hala t’estimem.

                                                                      Carla i Gisel·la 5ºB     

                                 

       

Estimat Aslan,

Som de Sant Vicenç dels Horts, un petit poble de Catalunya, i ens diem Eloy i Miquel. Et fem aquesta carta perquè creiem que ets molt valent per haver de recórrer aproximadament 4.000 quilòmetres a peu amb el teu gosset. Pensem que és una injustícia que hagis hagut de marxar del teu país. Considerem que ets molt atrevit portant a terme aquesta aventura.

Ara et voldríem fer alguna pregunta:

• Com és que has fet tot el camí sol? Com és que no has anat amb els teus pares?
• La teva família on és troba actualment?
• A què et vols dedicar de gran?
• Fins on vols arribar? A Espanya? A Alemanya?
• Has tingut molts problemes a l’hora de venir? Quins? T’has trobat gent que t’ha volgut  ajudar?
• Com es diu el teu gos? Et preocupes molt per ell?

T’animem a què aconsegueixis arribar al país desitjat. I et desitgem tota la sort del món!

    MIQUEL AYMÀ  ELOY  FRANCH  6èA                     

Estimada Hala,

Sóc la Laura de Barcelona. No m’agrada el que passa a Síria, tant de bo  que tu i el teus germans pugueu sortir de la guerra i tornar amb la vostra família.

No m’imagino la de coses que vas haver de passar. Sense la teva mare i el teu pare desaparegut, has tingut molta força. Espero que mai perdis aquesta esperança que tens. Jo no se què faria si em passés una cosa semblant a la teva, per això et vull dir que segueixis així, siguis forta i et vull donar tots els ànims del món per a què tu i els teus germans pugueu tirar endavant.

No se com pots aguantar i tenir forces per fer tot el que fas durant tant de temps,,realment t’admiro.

 

M’agradaria fer-te algunes preguntes :

• T’ha costat portar a terme totes les feines de casa?
• Com es viu una guerra?
• Com et sents?
• Tu i els teus germans teniu esperança per poder viure millor i sense guerra?

Espero que algun dia us retrobeu amb el vostre pare i pugueu tenir una vida normal.

Gràcies, espero que s’acabin les guerres al món.

                                                                                       Adéu, fins aviat.

                                                                                       LAURA CAMACHO