Llegeix el següent text amb atenció:
El cant del grill
Una vegada hi havia un indi que vivia en una reserva. Un bon dia va anar a la ciutat a visitar un home blanc al qual l'unia una vella amistat.
L'home vivia, des de feia temps, en una ciutat molt gran. L'ambient de la ciutat, amb tot aquell soroll, amb els cotxes que circulaven a gran velocitat i amb tantes persones atrafegades que corrien d'un lloc a l'altre de manera caòtica, resultava molt nou i desconcertant per a l'indi.
Això no obstant, al pellroja li agradava passejar pels carrers amb el rostre pàl·lid. Mentre passejaven, de sobte, l'indi va agafar el seu amic per l'espatlla i li va dir:
-Atura't un moment! Sents el mateix que jo sento?
L'home blanc va contestar:
-L'únic que sento és el clàxon dels cotxes i el sotragueig dels autobusos. També sento les veus i el soroll dels passos de les persones. Però, què és el que t'ha cridat l'atenció?
-Cap d'aquestes coses. He sentit, ben a prop d'aquí, un grill que cantava.
L'home blanc va parar l'orella. Després va sacsejar el cap i va dir al seu amic:
-T'equivoques, amic. Aquí no hi ha grills. I encara que hi hagués un grill aquí al costat, seria impossible sentir-ne el cant amb tot aquest soroll de fons.
L'indi no va fer cas del que li deia l'amic i va avançar unes quantes passes. Es va aturar davant la paret d'una casa, on creixia una frondosa parra silvestre. L'indi va separar unes quantes fulles i, davant la sorpresa de l'home blanc, allí hi havia, en efecte, un grill que cantava amb totes les seves forces. I ara que l'home blanc veié el grill, també va poder distingir perfectament el so que feia. Van continuar i, al cap d'una estona, l'home va dir:
- És evident que tu ets l'únic capaç de sentir el grill. Tens l'orella molt més fina que la meva. A més, els indis teniu el sentit de l'oïda molt més desenvolupat que els blancs.
L'indi va somriure, va negar amb el cap diverses vegades i va respondre al seu amic:
-T'equivoques. L'oïda d'un indi no és millor ni pitjor que la d'un blanc. Posa atenció i t'ho demostraré.
A continuació es va posar la mà a la butxaca, en va treure una moneda de cinquanta cèntims i la va deixar caure sobre la vorera. La moneda va dringar quan va xocar contra l'asfalt; la gent que es trobava a uns quants metres dels dos amics van sentir el so de la moneda i van començar a mirar per totes bandes.
Finalment, un home la va trobar, la va recollir i se la va guardar a la butxaca. En acabat, va continuar caminant.
-Ho veus? -digué l'indi-, el dring de la moneda no era un so més fort que el cant del grill i, això no obstant, l'han sentit moltes dones i homes blancs, que s'han girat a l'instant, mentre que el cant del grill no l'ha sentit ningú. Per tant, no és cert que l'orella dels indis sigui més fina que la dels blancs.
És simplement que cada u sent només allò que per a ell és important.
Fredereik Hetmann (adaptació)
A continuació, una vegada llegit el text, pots respondre les següents preguntes:
